Catalunya romana:

El triomf de la civilització

Si observem la llista d’imperis i regnes que han regnat sobre la nostra terra veurem que els romans ho van ser durant molt de temps. I no ens en podem queixar, perquè a ells els devem ser com som. La llengua, bona part dels costums, la religió, la cultura, la tecnologia… Podria estar temps enumerant els beneficis que ens han aportat els llatins.

Vies romanes, part del seu llegat a Catalunya.

Però no tot són flors i violes els que ens ha donat la ciutat del Laci, ja que els pobles indígenes que vivien plàcidament a la futura Catalunya van patir molts anys de llargues i sagnants batalles entre els romans i els cartaginesos. El pitjor és que ells es van veure obligats més d’una vegada a posicionar-se al costat d’un o de l’altre patint-ne les conseqüències fos quina fos la seva elecció.

Tot va començar un dia de l’any  218 aC quan Cneu Corneli Escipió, pare del gran Publi Corneli Escipió, àlies l’Africà per la victòria a la batalla de Zama, va desembarcar a la grega Empòrion, que més tard es convertiria en el municipium Emporiae romà. El seu objectiu era tallar les fonts d’aprovisionament de l’exèrcit cartaginès d’Anníbal, que va arribar fins a Roma, la Ciutat Eterna i el cor de l’Imperi.

Mapa de la  distribució provincial a Hispània. 

Així va començar la llarga història d’amor entre la dolça i tranquil·la terra mediterrània i la atrafegada i victoriosa Roma. A partir d’aquest moment, les ciutats van anar florint sobre el sòl ara romà fins convertir la Tarraconense (província on se situava el territori que més tard seria Catalunya aproximadament) fins a fer-la cabdal en la producció de vi, cereals i oli, els tres principals productes propis del Mediterrani.

Aquesta relació pacífica amb el poble dominant va durar fins molts anys després, cap al segle V, quan es va produir la conquesta generalitzada de l’Imperi Romà per part dels pobles germànics i els visigots van posar els peus per primera vegada sobre el sòl català. A partir d’aquest moment s’enceta un període obscur només salvable pels segles d’esplendor dels comtats catalans i el posterior Regne d’Aragó.