Escipió l’Africà:

La història increïble però certa

La historia està plena de persones amb noms que no s’esborraran mai de les nostres ments com Alexandre Magne, Juli Cèsar o Napoleó Bonaparte, però n’hi ha un que clama a crits que se’l tingui present, molt present.  Es diu Publi Corneli Escipió Africà Menor i reclama el seu lloc a l’Olimp de la història d’Europa.

La primera entrega da la trilogia
sobre Escipió.

I és que no li falten arguments per demanar-ho, ja que el seu “currículum” mostra les seves proeses. Per exemple: La presa de Catago Nova, la ciutat inexpugnable d’Hispània i la conquesta de gran part d’aquesta, passant per que va eliminar de socarrel el problema d’Anníbal derrotant-lo a la batalla de Zama contra els seus temibles elefants i una gesta poc rellevant però important i difícil d’assolir: sortir victoriós de les sessions del Senat romà, on el joc de poders és el que mana, on l’oratòria pot fer canviar la opinió de la gent radicalment, amb Fabi Màxim (un “gat vell” del Senat, que va ser princeps senatus, és a dir, el que té més poder a la cambra), acèrrim enemic seu, al capdavant.

Però ara no cauré en l’error de començar a relatar la seva biografia, que es podria trobar en pocs minuts en qualsevol pàgina web del cercador, i explicar què va fer, sinó COM ho va fer. I és que ell, amb la ment clara i caràcter fort i autoritari però magnànim, no només va conquerir territoris amb la força de les armes, sinó que també ho va fer captivant la gent amb la seva manera de ser.

Abans de tot, vull dir que molta de la informació que ara explicaré prové d’una trilogia de novel·les que jo i el meu amic i col·lega Pol vam llegir sobre Escipió, feta per en Santiago Posteguillo.

Dit això, relatem els detalls més desconeguts de les seves gestes:

·         Per començar, ens situem a la Ciutat eterna, on ell, amb   anys va aconseguir la concessió de dues legions per anar a Hispània a controlar la regió i tallar la línia d’abastiment d’Anníbal, que estava fent estralls a la Península Itàlica. El fet extraordinari és que la societat romana era molt tradicionalista, i no era ben vist fer moviments  “bruscos” en el cursus honorum, que era la carrera per a aconseguir ser un magistrat. Per tant, que partís tan jove amb dues legions cap a Emporiae va ser molt estrany.

·         Més tard, un cop a la península Ibèrica, va desobeir les ordres del Senat de mantenir-se a la defensiva i va fer tot el contrari. E una setmana es va plantar davant les portes de Cartago Nova, la capital inexpugnable de Cartago a Hispània, conquerint-la en només tres dies, fent servir l’enginy i l’astúcia.

·         Per acabar, destacar la intel·ligència amb què va guanyar totes les batalles que va dirigir, prestant especial atenció a la de Zama, on va saber neutralitzar l’arma secreta dels cartaginesos, els elefants.